Creamfields, nord i sud: la diferència que no té preu

o com destrossar un festival amb els factors externs; crònica del Creamfields Rio, el 1 de desembre 2007.

Per situar-nos en l'escena festivalera..
Hemisferi Nord: dins de la categoría festivalera el Creamfields de Villaricos no és el top ten, diguem que era dels cutres a nivell de prestacions, pero aixi hi tot tenia 4 espais, espai d'aigua, 40.000 persones, caps de cartell bons, i una barreja de jovens makinetis i gent que anava a disfrutar la musica.

Hemisferi Sud: una hora i mitja després d'agafar, metro, bus i camioneta, arribem a un palau d'exposicions mega lluny de qualsevol lloc civilitzat. NO RETURN és la primera premisa.
Oficialment l'event anava de 20h a 10 del matí. Naltros teniem les expectatives prou ajustades, vam arribar sobre les 23h i es podria dir que erem dels primers. En aquest pais, MAI has d'arribar a l'hora que et diuen, encara que t'ho repeteixin 3 vegades; el decret és que has d'arribar 1 hora més tard pel cap baix. Sino ets un pringat.

Seguretat: Arribada, amb tots els polis amb traje (no armani però casi) esperant amb gossos (semblen els antidroga pero per sort no ho comprobo). Necessari el passaport original per entrar, no val la fotocopia. Ens posen en un apart i després de rogar i alegar que els guiris tenen por que els atraquin i van amb fotocopia, despres d'un quart d'hora ens deixen passar, tot comunicant-ho amb pinganillos a ves a saber qui.
Segona fase, segregació homes-dones. Dones a l'esquerra. Cacheo total per una dona policia: detector de metalls, cos, dins els sostens a la regatera, cintura, cinturon, dins les sabates, part baixa dels pantalons, tocant els peus de cara i de sota, buidar les butxaques del pantalon i ensenyar cada cosa.
Al cacheo del Sergi li requisen la nostra unica "mercansia", 4 pacs de guaraná en pols (equivalent a cafeina i que es compra al super) adduint que ho pots barrejar amb droga.
Nova parada perquè els nous segurates no saben que sense passaport original podem passar, pinganillos, males mirades i finalment passem. Buff!!!

Espai i ambient: Osti, però si no hi ha ningú al festival encara! Hi ha 3 carpes, la carpilla (com dos menjadors de gran), la petita tancada, com la més petita del primavera sound o qualsevol festi, i la gran espai obert, una mida igual que un bolo de festa major de qualsevol grup de rock català.
Un espai està darrera de l'altre (els dos "grans") aixi que de seguida fas la volta.. les instalacions de barres i wcs estan preparades per 20 o 30000 persones pero lamentablement durant tota la nit no se'n veuran més de 5000-6000. A cada espai gran hi ha dos tarimes a cada canto de meitat d'escenari i dos polis sobre la tarima, armats i controlant. Pel mig del festival es van passejant grups de segurates en manades de 4 o 5. Uns se'm queden mirant 5 minuts el cigarret de drum amb aire desafiant, jo no em puc estar de tirar-li el fum a la cara d'un perquè vegi que amb allò no em podrà reduir i enmanillar. També es van passejant pel festival, persones de neteja amb escombra i recollidor, té mèrit.

El beure ofert: aigua, birra, red bull, whisky (1 marca), vodka (1 marca) i refrescs. I PROU, que vols un beefeequè?

VIP: La zona VIP és un indret molt interessant també, la gent ha pagat el doble per ser VIPi (aquí tot acaba en i, aixi que n'hi diuen VIPI) i a què tenen dret? Doncs a estar a qualsevol de les 3 pistes, davant a un cantó, segregats amb una valla separatòria entre la prole i ells. Segurates per comprovar que ningu salta de cantó i 3 nenes soles a l'area vip i gent ballant a l'àrea proletaria. Suposo que si hi hagués 30000 persones potser tindria sentit estar més ample, però amb les mesures de seguretat, és impossible que hi hagi ni armes ni drogues practicament per tant la seguretat no té massa sentit i amb l'aforament, l'amplitud es torna ridicula. L'espectacle durant tota la nit a l'area vipi es total, o 3 nens monos o 4 nenes mones, o una parelleta però sempre 4 gats envoltats de segurates sols ballant en una area de menjador, mentre els altres estan al costat amb mes ambientillu i amb una valla separatoria. Incrivel.

Ambient: cap a la 1h comença a estar més plenet, però en cap cas s'omplirà (almenys fins les 4h que és quan naltros pleguem). L'ambient bàsic és de nois megamusculats alguns sense samarreta i altres marcant bé els musculs i noies amb minifaldilla, botes camperes de cuir (recordo que estem a 27 graus, es estiu) i absolutaments tots garotos i meninas amb ulleres de sol. Sembla que s'ho passen bé. Durant l'event veiem que una manada de segurates redueixen un xaval que devia portar un porro assobre. Porten gos, pinganillu, son 7 o 8 rodejant-lo, tota una operació..Al diari llegim que aquesta nit detenen 16 persones amb maconha (maria) i altres drogues. També llegim que els efectius son 400 segurates i 25 policies.

Compres : Cultura de samarretes fashion de festivals practicament inexistent. No hi ha botiga del festival, no hi ha cap espai de merchandising.

Cartell: el DJ Marc Knight ens agrada, és ballable i mola (sense ser cap descobriment increible), la resta que veiem ja no, ho veiem fluix, que no enganxa per si sol, que no té res d'especial encara que no es pot dir que sigui dolent, pero tingueu en compte que som dos, sense guaraná.
La fauna és divertida de veure perquè és molt diferent que a bcn, elles van amb talons alts, botes, sempre ben incomodes i també sempre amb melena llarga i llisa. No es veuen a penes cabells curts, arrissats, la estètica de bellesa és la melena llisa. Ells, tots amb muscle, sino no son res. Quan ha de començar el DJ Tiga ja estem més pallá que pacá i preferim anar cap a casa.

La conclusió, divertit de veure per saber com es viu el fenomen a Rio, però encara no és un megafenomen de masses. Destrempa molt també un control policial tan bestia, tenir un poli per cada 10 persones i sempre observant-te no ajuda..