sábado, 19 de julho de 2008

Soy minero....

Doncs sí xiquets, amb aquets casquets i uniformes vam entrar a la mina de Potosí, una mina que es continua explotant quasi de la mateixa manera de com ho van fer els espanyolitus al segle XVI ( claustrofòbics abstenir-se). I es que només vam estar 2 hores dins, però ja en vam tenir prou, caminant primer a peu dret, després acotxat, després de 4 potes per finalment arrossegan-te com un marine amb els colzes, perquè la paret et tocava al casco...tot això a uns 30 graus , respirant pols i sentint de tant en tant les detonacions dels miners, els quals posen dinamita tipus ACME amb una metxa que abans no prengui pot tardar 20 minuts... si mai heu pensat en un treball inhumà, aquet s'emporta el premi.

Vam conèixer un miner, el Basilio, de 38 anys (a la foto), que semblava que en tingués 70, i es que l'esperança de vida d'un miner és de 55 anys, degut a la silicosi, que és la pols de minerals que es va incrustant als pulmons del miner i que al final no et deixa respirar... de fet, pitjor ho tenen els perforistes (els que van amb el martell mecànic perforant la roca) que tenen una esperança de vida de 2 a 10 anys.., bé, doncs el tio depèn del dia, perque anava per lliure, podia treballar desde 8 hores (el mínim) fins a 24 hores sense sortir de la mina, i només menjant (la paraula seria coquejant) fulles de coca, per tal de donar energia, aliment, treure la gana, etc... doncs el Basilio, igual coquejava unes 500 fulles de coca a la seva boca, evidentment tenia un bony a la galta sobrenatural, un picchu que se'n diu, però era el que el feia treballar tantes hores seguit... i sabeu per quans diners? doncs si tot anava bé i treia força plata o zenc o estany de la poca que queda ja, podia fer uns 1000 bolivians al mes (més o menys 100 euros) que per bolívia està de conya, però el futur el tenen hipotecat, primer per la salut, i després perque es calcula que en 15 o 20 anys ja no hi haurà més mineral per a treure (els espanyols s'ho van emportar quasi tot, evidentment).


Pels que estiguin interessats, hi ha un documental que es diu the devil's miner (http://www.thedevilsminer.com/) que parla sobre uns nens de 12 i 14 anys que treballen a la mina de potosí, i que fa posar els pèls de punta.

A partir d'ara, quan senti la cançó de 'soy minero...' segur que no la canto tant alegrement...

2 comentários:

Anônimo disse...

impresionant!

Anônimo disse...

tot es sorprenent!