domingo, 21 de setembro de 2008

El llarg retorn de nord a sud

De Guayaquil pillem el darrer bus sense glamour, aquell que és directe pero que para cada 2 minuts a tot arreu, unes 6 hores després amb frontera inclosa arribem a..

PERU:

*Tumbes; poble costaner al nord de Perú, quin canvi! en comparació ho trobem molt més acomodat. Aprofitem per anar a la platja de Zorritos, molta ressaca pero va bé per un banyet, sol, cel blau. D'alla bus ultraclass de nit, 19 hores cap a..

*Lima; recerca a 10 llibreries de la ciutat un llibre que no trobem, i bus de nit class (però no tant) de 17 hores fins a..

*Tacna; creuar frontera en un pim pam i el taxi ens deixa a..

CHILE:

*Arica; llarg dia d'espera a la terminal ronyoseta fins a pillar el 3er bus nocturn seguit cap a..

*San Pedro de Atacama; per fi un llit! i 3 dies de relax i non far niente.. pillem bicis i anem a fer un tomb pels voltants del poble per veure el desert amb la seva màxima expressió... d´allí bus cap al nord d´Argentina passant altre cop pel passo de jama (més de 4000m) i admirem un dels millors paissatges de viatge en bus..

ARGENTINA:

*Tilcara; poblet del nord que forma part de la quebrada de humahuaca,

*Yavi; minúscul poblet de 4-cases, on el temps literalment s´ha parat... sospito de l´existència d´un forat negre aprop..

*La Quiaca; horrible poble de la frontera argentina-bolívia, només hi anem per canviar els bolivianos que ens quedaven i que no hi havia manera de canviar. Dada curiosa, de La Quiaca a Ushuaia (on vam començar el viatge a Argentina) hi han 5121Km.

*Humahuaca; poblet situat al bellmig de la quebrada, l´atractiu principal és la torre del reloj, espècie d´edifici amb aires dalinians on dos cops al dia surt una estàtua mòbil Sant Francesc a beneir al poble (visquin les tradicions)

*Iruya; El poblet més maco del nord-oest argentí...sobretot per la ruta per arribar-hi.

*Jujuy; penjats com un pernil és la definició..l´exposició sobre la Mafalda i el Quino val la pena haver-hi passat.

PARAGUAY:
*Asunción; una gran capital suposo, encara que al centre només hi ha polis vigilant ministeris i naltros. Veiem un palau de govern de republica bananera: blanc, net i preciós, veiem un munt de cotxes bons i xaletets, i la pobresa? on és?
*Encarnación; al costat hi ha les missions jesuites, sembla ser que per aquí van filmar la peli La misión, i el lloc és maco i fotogènic, una cosa que tenen per ensenyar pobrets, la cuiden bastant, tallen la gespa, etc..

*Ciudad del Este; horror és la paraula; ciutat baratija també, aquí es ven tot, fins i tot si vols vendre ta mare, també et faran un preu. Ja hem vist barraques de fusta i plàstic.

I d´aquí ja tornem a Brasil, quasi com una segona casa, on retrobem els esmorzars copiosos, la cervesa gelada, les telenoveles al vespre, el idioma envolvent, mmmm..gosto do Brasil.

Nenhum comentário: