Doncs sembla que aqui és més aviat "como un volcán" doncs seguint la cua de fum que vam trobar a Buenos Aires, ara explota el volcà a davant de Chiloé, al costat de Puerto Montt, i anem seguint la noticia amb atenció, ja que veiem els "refugiats" hospedats a aquestes dues localitats, les misses especials a l'església de Castro, i el calvari que suposa per aquesta gent.
Jo pensava que una explosió de volcà era amb lava, de color vermell i que et cremaves els peus, doncs no; o no exactament, ja que lo normal és el fum i la cendra, que inunda tots els voltants. La gent que viu allà, la majoria ramaders, veuen com la cendra s'instala sobre els camps i es carrega el menjar de tots els animals, tots els camps fets pols. Veuen com el pes de la cendra va augmentant sobre el sostre de les seves cases fins a enfonsar-les en algun cas. El hospital tancat, i uns irreductibles, 80 crec, que no volen marxar i no s'han deixat evacuar. Ara el tema és el vent, bufa cap a Argentina, i la cendra ha arribat a Esquel, si canvia el vent, es fotran els de Chiloe, que ho tenen davant. Les erupcions solen anar acompanyades de tremolors de terra, suaus.
Parlant amb la dona chilote de l'hostal, recordava el superterratrèmol del 1960 a Chiloé, ella tenia 12 anys, va ser de grau o magnitud 12, dels més forts, diu que va durar minuts no segons. Que el seu pare tenia tanta por i estava tant "anat", que va anar a buscar una manta per tapar la dona i un fill que eren fora i va acabar tapant el porc. La nena de 12 no tenia por, era jove, només patia perquè no es trenquéssin els plats, i els anava canviant de lloc. A Xile, els volcans, els terratrèmols, son normals, a l'escola els ensenyen què han de fer si s'hi troben.
Nenhum comentário:
Postar um comentário