Fa molt de temps que no escric, i és que sembla mentida eh? no fotem ni brot però no tenim temps, ji ji ji..
Mentre treballem ens passem la vida buscant més temps, el cap de setmana i a les vacances també en voldriem més i ara representa que ni trec ni poso, que tinc el que toca, el instant present que és el més valuós. Però fins i tot així a vegades tinc la sensació de manca de temps. Sempre havia pensat que la única manera de fer algunes coses que volia era trencar-me una cama, ara veig que hauria de ser les dues cames, i un parell de dits del peu, sino també faria curt. I és que quan viatges fas una activitat voluntària que es tradueix en conèixer, xerrar, preguntar, visitar, passejar, programar i reservar (quedaria tot inclos en gestionar), pensar, llegir, escriure. A això a vegades s'afegeix també mirar la tele quan la trobes, la pitjor droga, la més nociva. Doncs si, per exemple, volgués temps per aprendre a fer el punt de creu, doncs amb l'agenda que tenim no en tindria. Hauria de fer un altre tipus de viatge, aquell que és estar en una casa en un lloc conegut i buscar dins teu les coses noves a aprendre. Ara les busco fora i una mica dins, però com a ser social em tira més buscar-ho pels carrers, les estacions de bus, els hostals, restaurants, o qualsevol racó en un moment donat.
Em vénen moltes idees per escriure al blog sovint però no quan tinc a prop l'ordinador, i és que si ens passéssim el dia a internet quan tindriem sensació de viatge? Com enganxa també el món virtual...fuig! fuig!! peligru! Us estimo i recordo per això.
Nenhum comentário:
Postar um comentário