23.40h: 11 catalans, 3 francesos i un brasiler havien estat a l'apartament 610 menjant pa amb tomàquet i truita de patates, i bevent caipirinya o caipivodka.
Després del meu primer baseado després de 2 mesos, i vestida tota de blanc per primer cop a la vida, corria per pillar un dels 3 ascensors de l'edifici que cremaven de tanta activitat. Una dona es va colar en l'ascensor atapeit i a 20 minuts de cap d'any, 9 persones vam quedar atrapades a l'ascensor, sense poder sortir, ni mouren's durant uns minuts. Mentre l'ascensor pujava un cm. es parava, tornava a pujar un cm. i feia pensar que allò no tindria fi, cap dels 7 brasilers de l'ascensor no semblava gens estressat, serà pel parlar lent i relaxat?
Un cop arribada a la platja, allà m'esperaven els altres 2 millons de persones. La platja plena, tothom vestit de blanc, feia uns 25 graus. Davant de la platja de Copacabana, hi havia 6 transatlantics farcits de rics que havien vingut també a veure els focs, però ells no podien estar a la platja, no es pot tenir tot. Les terrasses dels apartaments de primera linia de mar estaven plens de llums i de gent esperant el moment. De sobte pels enormes altaveus va començar a sonar una música preciosa, samba, que ja feia humitejar els ulls, em vaig descalçar. La musica et feia flotar encara una mica més, i llavors els focs van començar i durant més d'un quart no van parar. Era enorrrme. Desde dins de l'aigua (els barcos dels focs) sortien focs i omplien completament la platja de 4 km. Realment espectacular, la massa de gent aixecava els braços i cridava en alguns moments. No tenia espai mental per pensar en res més que no fos el que estava mirant. Un català dels que voltaven per allà m'anava posant raims a la boca poc a poc.
Després del subidon, vam passar a les tradicions, el salt de 7 onades per tenir sort al nou any, i a pesar de que no volia posar els peus en una aigua on tothom que buscava lavabo hi trobava una solució eficaç, i on hi havien les ofrenes de flors que la gent havia deixat per la divinitat Yemanjá dels Orishás , vaig cedir davant la tradició i jo també vaig saltar les 7 onades.
2 comentários:
Hola Laia,
Ei, el Guy també m'ha passat el teu blog i mola molt! A partir d'ara ja comptes amb un nou lector que seguirà amb ganes (i enveja) les vostres aventures carioques i brasileres. Bon any nou!
eeeeeeeeeh
aquí ens hem quedat només amb els raïms de rigor, però empassats a temps, claru.
molt boooooon any brasileiru per al sergi i la laia.
el noi que et va anar posant els grans de raïm a la boca, a poc a poc... pots desenvolupar aquesta part de la narració, laia?
molts petons
bet
Postar um comentário