Així és com es va presentar. Dient que un preto velho no feia por a les dones i així les podia encara disfrutar. Es deia Mesias; amb aquest nom, no podia no fer-li cas.
El vaig conèixer ahir, al bar de Santa Teresa on vaig anar a dinar. Estava a la taula del costat. Anava més o menys arreglat però amb robes antigues, i a més de la cartera on duia la "seva obra", portava ulleres de sol i un barret blanc que li quedava de meravella. Era un negre vell, com va dir ell, amb barba blanca i molt d'estil. Vam dinar el plat del dia tots dos, cadascú a la seva taula: pollastre a la planxa amb amanida, i arròs i feijao (fesols negres) per acompanyar. Tots dos ho regavem amb cervesa però ell a més a més tenia un gotet sospitós de Cachaça sola que anava buidant amb delit.
Ens vam coneixer i després del dinar vam fer les postres junts, més cervesa i uns cigarrets de liar, que liavem amb paper de milho (paper de blat de moro). Com tot bon bevedor, li encantava explicar grans històries sobre la seva vida; pintava, tocava la guitarra, feia documentals, escrivia poesia i adorava les dones. Tota una llegenda viva. Sembla que la cachaça i la brillantor dels ulls el conservaven perfectament en els seus 70 anys diria. No vaig entendre tot el que m'explicava però com totes aquestes trobades estava plagada de grans frases, o això semblava. Si algun dia hi passeu aneu a dinar al bar al costat del "bar do Gomez", una institució, al barri de Santa Teresa. A les nits, al mateix bar del dinar, sol venir algun grup que toca musica del nord del brasil, o samba o el que s'escaigui, tot ple de gent del barri. Uma delicia, com diuen aqui, igual que ell.
Nenhum comentário:
Postar um comentário