*Córdoba; Ciutat universitària, plè de jovent uniformat i edificis colonials macos.
*Catamarca; al seu museu comencem a veure ceràmica de moltes cultures precolombines, i les primeres de vàries mòmies; exactament cossos assecats o congelats.
*Tucumán; ciutat amb gran passat històric, edificis macos i centre comercial enorme. Trobem la versió argentina del Sepu i comprem un pantaló de pijama pel Sergi, entre cops de colze, empentes i estirades vàries.
*Tafí del Valle; poblet on vam menjar un xai a la brasa boníssim i veiem els primers "cardones"
*Amaicha del valle; on coneixem a don Pedro, un vell poeta descendent d'extremenys amb un grau etílic considerable...que ballava samba argentina amb una dona i un mocador aprofitant que la seva no hi era.
*Ruïnes de Quilmes; Visitem la pukara i coneixem els problemes actuals dels indis de Quilmes, dels que més van resistir als Inkes i als espanyols. Just davant les ruïnes, hi ha un hotel de guais, ara clausurat per estar edificat sobre un cementiri dels Quilmes.
*Cafayate; la quebrada de las conchas pero com a Argentina queda lleig dir aquesta paraula també n'hi diuen Quebrada de Cafayate. Per cert, sabeu la diferencia entre quebrada i canó? jo ara ja la sé. Poble maco on el Sergi es deixa tallar el cabell per un travelu simpàtic.
*Salta; ciutat maca i amb forces llocs a visitar, esglésies imponents, i on arribaven en breu en concert els mítics Pimpinela!! "El tren de las nubes" famós i caríssim encara no està obert, ens ho perdem, de moment..
*Cachi; poble a les muntanyes maco, carretera i ascens important per arribar-hi i on provo les primeres fulles de coca!
CHILE
*San Pedro de Atacama;La carretera de Salta a San Pedro és un gust i molt recomanable, els paisatges fantàstics tenen part de llunars, també trobes vicunyes, llacs, salars, un espectacle d'unes 10 hores que culmina a la frontera que és el "paso de Jama" a 4200 metres on per força hem de prendre el primer mate de coca davant dels polis, tota una extranya sensació, ja que la frase "te agarró la puna" comença a prendre tot el sentit, el globo al cap i la sensació de ralentí és bèstia. El poble de San Pedro és encantador però molt turistic, l'ambient és sequíssim, és el desert més sec del món. Tot és pols, respires, t'impregnes, convius amb pols i es clar van curts d'aigua. Visitem el paisatge curiós del Valle de la Luna, i el al.lucinants Gèisers del Tatio. Es veu que al Parc Nacional de Yellowstone als EEUU també en tenen, però com allà són diferents i tenen molt bons advocats, hi ha un perímetre de seguretat, baranes, passareles, etc..pq no t'hi acostis més del compte. Aquí no, era més un catxondeiu, si volies et podies fer fulminar per un raig de geiser a 80 graus de temperatura, up to you. És un espectacle d'un altre planeta, arribes dalt de la muntanya a les 5 del matí a menys 15 graus perquè és quan ténen la màxima activitat; mentre se't van congelant els peus (amb les bambetes de ciutat) vas esperant que surti el sol i calenti tot allò una mica. Al costat, provem el que els islandesos estan farts de fer, les piscines naturals d'aigua calenta, allà al mig, ni a Caldea tu!
BOLÍVIA
Comencem la primera incursió a Bolivia desde San Pedro, fem un tour de 3 dies per anar a veure el gran Salar de Uyuni del que tothom explica meravelles.
*de camí a Uyuni; Som dos jeeps de 6 persones:5 francesos,6 catalans i un murcià; de seguida ens avenim, sobretot compartint "penúria". La primera nit, dormim en un "refugio basico" que consisteix en un llit de pedra,amb cartrons per sobre, dos matalassos prims i 5 mantes, 6 persones per habitació, tots dormint amb gorro. Lavabo básico, amb una aigua gelada que et treia les ganes de rentar-te la cara, (així hi tot aquell dia també el Scrunch va ser aplicat), tot això a uns 4000 i pico metres, fent molts pets i sense poder dormir, tot per l'alçada. Temperatura? -15 també, però a canvi vistes a la laguna colorada amb flamencs roses i altres volàtils.
*Copacabana; poble on dinem petit i senzill, on hi ha festa grossa doncs arriba la delegació de un altre poble a jugar a futbol i celebrar unes festes de germanor. Els nens de l'escola estan nerviosos esperant els convois, que s'han perdut i arriben hores més tard, tota l'escola formada, la banda municipal, el alcalde, les mares, tot el poble està present a l'acte de rebuda. A la tarda veiem el primer partit de futbol femení a Bolívia, tot un gust pels homes que s'ho miren embadalits.
*Salar de Uyuni; passem la nit davant el salar dormint en un hotel de sal, hotel fet de sal tot ell. El grupu dels 12 treu les seves reserves i toca timba de cartes amb vi, cervesa i poc més, cosa que ens fa anar a caminar pel salar a les 12 de la nit amb una gelor important, tots ben contents i feliços cridant el crit de guerra "uyuuuuniiiiiiiiiiiiiiiiiiii".6 del matí, sortida de sol desde el salar, fiasco perquè està ple de núvols, però el salar ja s'intueix esplendid. Salar de Uyuni, i illa de Inkahuasi dins del salar, sense alè però preciós. D'allà arribada a poble de Uyuni i trista despedida amb el grupu. *Uyuni; poble de província, on sembla que ves per on hi ha bloqueig a les carreteres i els altres amics no poden viatjar ni a Potosi, ni Sucre ni Santa Cruz, c'est la vie! benvinguts a Bolívia! veiem un munt de dones amb el bombí, la manta, les trenes, i la pollera. Naltros 2 i un francès tornem cap a Xile.
*Villamar;poble anodi amb hotel fantasma on passem una de les nits més gèlides del viatge dormint amb malles, pijama, gerseis, 2 mitjons i gorro, seguim a -15 graus. Ja que sóm en un hotel fantasma, requisem totes les mantes de la resta d'habitacions i ens les repartim entre 3 com bons germans.
La frontera Xile-Bolivia és un bon lloc per passar unes 6 hores esperant que els xilens es decideixin a obrir-la i no putejar més el personal..
CHILE
*Calama; on hi ha la mina a cel obert més gran del món,de coure, mina de Chuquicamat; desde l'espai es veu el forat deixat a la terra..
*Putre; poblet on hi ha poc turisme, petit i mono; parc nacional de Lauca desde on veus el volcà Chungará, llacs, vicunyes, vizcachas, cap puma.., fred a tope, alçada potent però maco
*Arica; té tots els requeriments per ser lloc ple de xungos i maleantes: ciutat portuària, fronterera i amb estacioneta de tren cafetera que et porta al Peru.
PERÚ
*Tacna; ciutat sense taxes on pots aconseguir bambes Merrell (ara ja sé el que és) a 40 euros. Els rumors eren certs, hi ha problemes a Moquegua i les carreteres per enllaçar amb la resta del pais estan tancades desde fa varios dies, només podem esperar a l'estació de bus amb els altres "refugiats" esperant un miracle ja que durarà 5 dies més..Ens quedem dos dies i amb insitència, perseverancia, riguros control de rumors de passadis, control de focos de grups humans, i moltes hores a l'estació observant, aconseguim pujar a un avió militar que ens porta a Lima per 1 euro.
*Lima; no veiem el cel blau, només tot ple de garúa, la neblina cronica de la ciutat. No gran cosa a destacar. Esperem als amics a l'aeroport amb un globus del Epi i fem sorpresa!!
*Nasca; on la Laia quasi arroja sobrevolant les misterioses línies, un paston perquè? per una glopada calenta? no val la pena..
*Arequipa; preciosa ciutat colonial per a relaxar-se i visitar convents. m'encanta Arequipa!
*Chivay; dins de la vall del Colca, canó del Colca, poblets maquets, paisatge en terrasses, avistament de cóndors de veritat
*Puno; no mata però mengem un ceviche imponent i picantet, vull fer ceviche quan torni!
*llac Titikaka; illes dels Uros, Amantani, Taquile: diferents ètnies tots vestits diferents, en una illa els homens són els que tricotent, la gent poc parladora pero maca, ens fotem bones sopes de quinua, el cereal energètic
*Ayaviri; ciutat anodina que és on resideix la seva gràcia: el super festival de Tinajani, al canó de Tinajani, és lo més folk del Peru, ens hi passem el dia, flipem amb la gent, menjar, colors, musiques, ambient, tot, una superfesta.
*el Cusco; gran ciutat xulissima també, amb mercat de San Pedro on dinem prou bé, trobem amics de viatge, tots catalans, veiem la final de futbol però ens quedem prou contens de no ser a apaña llavors, serà la ciutat de despedida de tots els amics amb qui hem compartit molts bons moments.
*Aguascalientes; horrorós poble turístic però necessari per arribar al Machu Picchu. Pujem al cim del Machu Picchu, una muntanya desde on es veuen les ruïnes de ben lluny, per pujar sense barana, caminet molt estret i amb molt de precipici, fa mooooolta por i com els burros m'he de tapar el cantó dels ulls per passar sense mirar, amb l'ajuda de l'home ho aconsegueixo però no ha estat fàcil. Per rematar-me, a no se qui se li acut la lluminosa idea de baixar a peu desde les ruines a Aguascalientes després de 10 hores de caminades, calor i trajin. un calvari que em fa arribar al poble com aquella atleta de les olimpiades de los angeles que va arribar quasi morta pero va arribar..aquest esforç de centenes d'escales em farà estar tullida durant una setmana havent de baixar amb cuidadet cada vorera de carrer...cabrons..
*Ollantaytambo; poblet amb molt d'encant on val la pena estar-hi i descansar; dels pocs pobles peruans que conserven el traçat dels carrers fets pels inques
*Pisaq; mercat i ruïnes, ultraturistic pero també es veuen "lugarreños" interessants
i d'allà seguim a Bolivia..
Nenhum comentário:
Postar um comentário