El recorrent problema de les expectatives; llegeixes sobre un mític tren a vapor, dels primers de sudamèrica, de més de 100 anys, que recorre una part d'Ecuador en uns paratges preciosos i on per baixar una muntanya i després pujar-la, el tren té bastantes dificultats i sovint descarrila. Els guiris van al sostre dels vagons per no absorbir amb els seus pulmons el fum que arriba de la locomotora i així disfruten del paisatge d'una manera més intensa. El tren fa loops i zigzags.
Com no tenir unes expectatives altes amb aquestes bases?? No sé si m'imaginava algo que superés el Dragon khan de Port aventura, però imaginava algo que em fés trempar com un pèsol..
y mi gozo en un pozo.
Per arribar a Alausi (Ecuador), el poble d'on surt, has de tenir paciència i pillar alguns busos, arribar en un poble que no voldràs recordar i dormir en un hostal que no voldràs recordar. El tren de vapor ja quasi no surt mai, a canvi és substituït per un unic vagó motoritzat on viatjar al sostre és el màxim alicient de la jornada. El trajecte dura 30mn anada i 30 tornada, però aquest tren ja no té un destí ni un objectiu; no arriba enlloc, simplement es para enmig del no res i fa marxa enrera per tornar al poble. La famosa Nariz del Diablo has de tenir força imaginació per intuïr-la. El paisatge és maco però no és espatarrant; en el trajecte de bus ja disfrutes prou. El loop encara no sé a què es referien i el zigzag no deixa de ser un moviment més. Al setembre voliem pujar al tren de las nubes al nord d'Argentina però veient això i sabent que costa 140 dolars m'ho estic replantejant seriosament.
El més trist és el pensar que arribo tard, tard a un tren que un dia devia ser màgic perquè un grup de valents es jugava la vida i la paciència per anar d'un lloc a un altre i ho havien de fer amb aquell tren. Ara, amb el trajecte escurçat fins a la mínima expresió, despullat de tot interès i motivació, queda aquest esquelet de tren que bé podria fer un tomet com el del Parc de la Oreneta, però li han donat massa pompa per lo que és.
Nenhum comentário:
Postar um comentário