*Copacabana; davant del Titicaca, poble turístic pels gringos i els devots d'alguna verge, poso una espelma a la catedral, ho havia fet mai abans? crec que no. Mengem molt bé i disfrutem les bones coses dels pobles turístics, un baileys i un ron bo!
*Illa del Sol; fem una bona caminada seguint el camí de l'inca, bona illa per passejar, les distancies recorden a Formentera, amb tenda i barqueta pot estar bé quedar-s'hi més.
*La Paz; al començament ens estressa el soroll i caos de la ciutat, després li anem buscant i trobant les seves cosetes, ens fotem uns quans sopars de 3 forquilles, i visitem unes quantes ambaixades tot fent recados. A prop queden les ruines de Tiwanaku, civilització anterior als inques.
*Oruro; població sense massa cosa, a part del museu miner on coneixem el Tio de la mina...el ser maligne que habita dins i per uns cigarrets, alcohol i fulles de coca, cuida als miners perquè no els passi res.
*Potosí; ciutat colonial empedrada i amb molt moviment administratiu, on ens endinsem dins la mina més famosa, el cerro rico, i flipem veient nens de 13 anys treballant a lo bèstia tot el dia. Curiós també el càntic dels venedors de 'boletos' de la terminal de bus, 'Potosíííí, Potosííiíííí, Potosíííííí ya saleeeeeeee!!!!' cantat a una potència desmesurada i amb una freqüència que faria posar nerviós al dalai lama.
*Sucre; ciutat colonial també, amb teulades d'esglésies i monestirs preciosos, tot blanc inmaculat, potser la ciutat més maca de Bolivia.
*Tarabuco;mercat de souvenirs pels guiris barrejat amb mercat de menjar i estris cotidians pels locals. Dinem a un dels llocs del mercat i sorprenentment no tenim digestió amb sorpresa.
*Cochabamba; on veiem un crist redentor enorme i horrorós, ni punt de comparació amb Rio. La ciutat té un mercat enorme de tot i més, però ens quedem sense veure el parc de Torotoro, on hi ha petjades de dinosaure.
*Coroico; on arriba la carretera de la muerte, que el Sergi fa adrenalínicament i jo un tros cagadament. El poble és tranquil i agradable per quedar-s'hi uns dies.
*Rurrenabaque; d'on surten les excursions a la selva i les pampes. El poble també és agradable com a mínim de temperatura, encara que apareixen els primers mosquits pica-sergis (bàsicament).
*Sorata; poble de muntanya però no massa alt, on ets pots quedar a composar, pintar, escriure, el que faci falta uns dies a hostals baratos i ben dissenyats i si vols, anar a fer excursions a peu o amb bici (sobretot) per les muntanyes del voltant.
PERÚ el Nord
*Lima; segon cop que anem a la capital, aquet cop per quedar amb la Laura i la Regina, que ens acompanyaran uns dies pel Perú i Ecuador. Visitem el museu de la inquisició (no val massa la pena) i el museu Larco Herrera (impressionant la col.lecció de ceràmiques eròtiques de la cultura moche i chimú)
*Chiclayo; o seguint amb els sobrenoms-pastel, la ciudad de la amistad... (creo que voy a vomitad), on ens sorprèn la catedral, plena de televisions última generació penjades dels pilars de l'esglèsia i un impressionant quadre del beato Escrivà de Balaguer. Per arrujar. No coments. Visitem les piràmides de Túcume i un dels millors museus del Perú, el de les tumbes reals del senyor de Sipán de la cultura Moche (pre inca) a Lambayeque. Els altres museus que veien no ens agraden tant. També veiem les embarcacions de 'caballitos de totora' que fan servir els mariners del poble costaner de Huanchaco.
*Chachapoyas; poblet amb rima fàcil que per acabar-ho d'arreglar a les torretes grans per les plantes li diuen chochos. Un autèntic festival d'acudits que no van parar de sortir en tots els dies que hi vam estar. El poble és maco i tranquil per estar-hi uns dies i tenim la sort d'anar a petar a l'hostal colonial del Don Carlos, un amant de la cançó ranchera romàntica, apart que amant del pisco sense sour. Un vespre ens prepara una vetllada memorable on la sorpresa és que ell, l'amo, ens fa un serenata amb altres musics pagats per ell, i ens convida a l'aguardent de pisco, fins esgotar les existències. No sabem què pretenen els d'aquest hostal però una dona madureta està entestada en que sortim de discoteques amb ells, ens vol colocar el fill perquè ha vist tres dones? o és que els hi hem caigut bé perquè hem aguantat el concert sense protestar? No hi ha dubte que Don Carlos, a pesar dels seus defectes, és un home carismàtic que sempre recordarem cantant Malagueña salerosa. El motiu principal de la visita era conèixer la fortalesa-poblat de Kuelap. Que encara que no tan famosa com el Macchu Pichu, fa pinta que dintre d'uns anys pots rivalitzar amb l'atracció més important del Perú, la descoberta encara és massa recent i només se'n coneix un 20% dels costums de la tribu chachapoyenca... temps al temps.... De moment s'assisteix a una visita amb poca informació on els guies mouen pedres per ensenyar-te òssos de cadàvers enterrats centenaris..
D'allí creuem la frontera per anar a l'Ecuador pel pas fronterer de La Balza, una epopeya de busos, mototaxis, camionetes.... d'unes 20 hores... som joves, està clar, i ens despedim del Perú.
Nenhum comentário:
Postar um comentário